RELATIONSHIP PROBLEMS

Dear Marye,

I met a guy three months ago and we had started going out. We got on very well immediately, so we have fancied since then. I love him so much, but I have some doubts about our relationship.

One day, while we were having a good time together, his phone rang. It was his ex. He told me that his ex needed advice because she had family problems. This didn’t finish there; they have met a lot of times for months. I love him very much but they talk in a way that has been troubling me. Neither of us talks about this matter, perhaps we don’t want our relationship to end.

Both of us are very well together but I don’t know what I should do. Maybe it’s just a stage and he will completely forget his ex, but it’s being quite hard for me. If they continue like now, I think I will have to split up with him. What do you reckon?

MALES QUE TIENEN REMEDIO

Soy Marta, cooperante número 723, y actualmente me encuentro en Yong-Shi una ciudad de Japón que acaba de sufrir un terremoto de magnitud 8,7 en la escala de Richter. En este país la gente ya está preparada para este tipo de catástrofes naturales, pero nunca se está lo suficiente. La ciudad ha sufrido grandes daños y pasará un gran período de tiempo antes de que se haya reconstruido todo otra vez y se vuelva a la normalidad.

El temblor producido por el terremoto destrozó los edificios y muchas personas quedaron atrapadas entre los escombros, otras incluso perdieron la vida. El movimiento sísmico sorprendió a la gente y, como es habitual en estos casos, hubo más de un caso de muerte por ataque paro cardíaco. Hoy por hoy, las calles de Yong-Shi están llenas de edificios derruidos y cadáveres bajo sus escombros; ya se han encontrado 730 muertos y hay más de 5000 personas heridas, por no hablar de las más de 2000 desaparecidas. Después del terremoto, todos los habitantes de la ciudad fueron desalojados y actualmente la mayoría están viviendo en un campo en tiendas de campaña enviadas por la cooperación internacional, con los servicios mínimos. Muchos japoneses están empezando a desarrollar un virus cuya existencia era desconocida hasta el momento; y se cree que ha surgido del polvo que desprendieron los edificios al ir derrumbándose y del pánico y estrés que han vivido hasta ahora los orientales. Aún no sabemos a qué órganos afectará ni qué represalias tendrá en los afectados, pero esperamos poderlo estudiar y conseguir un antídoto cuanto antes.

Necesitamos ayuda urgentemente. El gobierno japonés tiene que enviar todos los medios que estén a su disposición para atajar este virus y si no tiene los suficientes debe recurrir a la ayuda internacional.

L’ADOLESCÈNCIA I LES DROGUES

Actualment, molts adolescents s’han endinsat en el món de les drogues, ja sigui perquè se senten a gust prenent-les o bé perquè com que veuen altra gent que les pren creuen que els farà millors entre la societat.

En conseqüència, les drogues per excel·lència entre els joves són el tabac, l’alcohol i la marihuana. Alguns d’ells només les prenen quan surten de festa, però d’altres s’ho han pres com un costum i sempre que poden les consumeixen, per sentir-se millor.

Aleshores, aquest és un dels molts hàbits perjudicials per a la salut dels adolescents; que els joves es prenen amb humor i no són conscients que això els passarà factura al cap d’uns anys, produint-los problemes de respiració, pèrdua de la sensibilitat de les papil·les gustatives, deteriorament del seu aspecte físic i fins i tot fer-los més propensos a agafar càncer ja que aquesta malaltia, moltes vegades està causada pel tabac.

En conclusió, penso que els joves d’avui en dia, haurien d’anar més en compte amb el que consumeixen, ja que els pot perjudicar molt la salut.

THE BIG PRESENT

When my grand-father was young, he was a very cheerful person and he loved to meet his friends and make jokes with people. He was always doing silly things like putting cigarettes into the mouth of his neighbors’ donkey, going fishing with his friends…

One day, he was in Banyoles with one of his friends, called Maria. It was the girl’s bithday, so she said:

-         Joan, you should give me presents, because it’s my bithday and I’m a very good person.

-         No problem –said Joan-. Today I’m going to give you lots of presents, but now I have to go and prepare them.

Maria was so happy! While Joan was preparing the surprise, she went to visit one her neighbors.

Joan took a lot things like sweets, lollipops, fruits… and he decided to wrap up all of them with newspaper sheets and then, he hid them in different places like the path that goes to my grandfather’s house or under the trees.

After that, he explained to Maria that he had prepared a little gymkhana of presents and she was very happy.

Then Maria started to unwrap all the different presents and she was so happy because she loved all the things that Joan had wraped before.

Suddenly, she had a very big surprise, when she saw the last present because it was very big and she thought: that present will be spectacular!

Finally, she opened it ant it was… it was… it was a cow shit! Maria got very angry with him while Joan was laughing a lot.

70s

70s

REFUGIADO

Hace un mes que estoy aquí, en Madrid, sin trabajo, sin dinero y solo. Cuando estaba en Marruecos, creía que aquí la calidad de vida era mejor pero ya veo estaba equivocado.

Un día decidí emprender mi viaje con patera hacia España, pero el trayecto fue mal, la policía nos encontró y nos hizo volver a Marruecos. Mi familia no quería que me fuera, estaban convencidos de que si me quedaba un tiempo más encontraría trabajo y la vida me volvería a sonreír, pero yo estaba seguro de que no sería así. Entonces me arriesgué; cogí parte de mis ahorros y subí a una patera. Pero la guardia nos localizó y cuando nos repatriaron ya no podía volver con mis amigos ni familia, porque creerían que soy un fracasado y no me volverían a hablar porque ya me habían avisado, los había perdido a todos, así que decidí vivir en la calle durante un tiempo. El callejón donde vivía estaba muy sucio y olía muy mal, no tenía luz y además compartía suelo con otra gente que como yo, había fracasado en la vida. En una ocasión, me crucé con mi mujer, pero no pude mirarle a los ojos, me había olvidado y me sentía solo, muy solo.

Pasó un tiempo y decidí recoger todo el dinero que me quedaba e intentarlo una vez más. En esta ocasión, casi nos hundimos, pero finalmente conseguimos llegar a España. Cuando vi el país por primera vez, pensé que era muy bonito y que mi vida daría un giro radical. La policía no nos encontró, así que decidimos repartirnos por todo el territorio. Yo me fui a Madrid y en seguida me di cuenta de que aquí la vida tampoco me iría bien, pero decidí luchar.

L’EDUCACIÓ A 25 ANYS VISTA

En un futur, m’agradaria que l’educació hagués evolucionat, però que no patís un canvi radical transformant tots els mètodes d’ensenyança tradicionals, com per exemple els llibres, per avenços tecnològics, ja que això faria que es perdés part de la màgia de l’ensenyament. D’altra banda penso que les noves tecnologies hi seran molt presents i seran les responsables de molts grans canvis. També m’agradaria que els valors que ens transmeten els professors no desapareguessin  i hi hagués tanta comunicació com ara, ja que aquest és un dels aspectes més importants a tenir en compta.

Primerament, penso que en un futur pròxim les pissarres de guix clàssiques s’hauran extingit i substituït per altres de digitals. En segon lloc, crec que els típics llibres de paper tampoc existiran i els alumnes estudiaran i prendran apunts amb els famosos Ipads. Així dons els estudiants només s’hauran de preocupar de tenir les seves tauletes digitals al dia. Així mateix, imagino que no hi haurà tants professors com ara, ja que durant les classes només hauran d’explicar una mica de teoria i durant la resta de l’hora es dedicaran a supervisar el que els alumnes vagin realitzant exercicis amb els seus Ipads i si cal solucionar-los algun dubte. A més a més, crec que hi haurà una nova classe dedicada a la comunicació, ja que amb tanta tecnologia els adolescents estaran més atents al món virtual que al real i de mica en mica aniran descuidant la seva vida exterior; d’aquesta manera es podrà fomentar la vida social dels joves. A més, l’educació serà més estricta que ara, ja que actualment tan sols amb el graduat escolar pots anar a treballar; així doncs penso que en un futur pròxim, sense una carrera universitària i un master no es podrà anar a treballar a enlloc.

En conclusió, a mi m’agradaria que l’ensenyança evolucionés però que seguís més o menys com fins ara, tot i que sé que això no serà així i que l’electrònica farà que les coses canviïn i molt, fins arribar en el punt en que pràcticament ens dominarà.

PEL·LÍCULES ESTRANGERES ORIGINALS, SUBTITULADES O DOBLADES?

El propòsit d’aquest escrit, és donar l’opinió sobre si hem de mirar les pel·lícules en versió original, subtitulada o doblada. Aquest és un tema molt complex, ja que tothom en té una opinió diferent, però personalment penso que les pel·lícules doblades són la millor opció.

En primer lloc, crec que les filmacions originals no són una bona opció a escollir, ja que  quan les mires no t’assabentes de tot el que diuen (en cas que siguin en anglès, francès…) però també tenen una part positiva, i és que realment veus com és la gravació original i et permeten escoltar i practicar un idioma que probablement no és el teu. En segon lloc, penso que les pel·lícules subtitulades tampoc són una bona idea, ja que quan les mires estàs més atent als subtítols que a les imatges i tot i que entenguis el que diuen, no pots estar atent. Tant les pel·lícules originals com les subtitulades, no et permeten disfrutar del tot de la gravació. En darrer lloc, penso que la millor opció a escollir, són les pel·lícules doblades, ja que et permeten entendre el diàleg i concentrar-te en les imatges, encara que potser en alguna ocasió no sigui tan agradable.

En conclusió, crec que les millors pel·lícules són les doblades, ja que et permeten mirar-les en l’idioma que vulguis, concentrar-te en les imatges i gaudir completament de la funció.

EL FORASTER

Crítica de Marta Roqué Padrosa

“El foraster” es un programa cómico, basado en hacer reír a la gente, a partir de hechos de la vida cotidiana. Todos los capítulos de este programa son únicos y no se parecen en nada, porque cada uno de ellos se realiza en un pueblecito de Cataluña distinto. Este programa se emite por TV3, todos los miércoles por la noche. Empieza a las 22:30 y termina a las 23:30. 

Los pueblos que “el foraster” visita deben englobar menos de 1000 habitantes para poder ser visitados por el equipo del programa, ya que el objetivo de Quim Masferrer, el presentador, es transmitir a los espectadores como es la vida en los municipios rurales. Para ello Quim entrevista a los residentes de las villas y luego, con toda la información que consigue, realiza un monólogo delante de todo el vecindario para contarles de manera cómica cómo ha sido su experiencia. Los habitantes de los pueblos son los protagonistas del programa, ya que son quienes nos cuentan sus experiencias, anécdotas, historias…

Este es un muy buen programa, ya que gracias a él conseguimos conocer mejor nuestro alrededor y la vida que llevan otras personas en nuestra tierra. Se trata de un programa innovador con un objetivo genial, hacer reír a los espectadores. El guión está muy bien realizado y es muy original, cosa que en televisión a veces es difícil de encontrar. Los capítulos son únicos, ya que no hay dos sitios iguales y los personajes entrevistados siempre son muy divertidos y muchos de ellos tienen grandes historias que contar. Su emisión se realiza una vez por semana y esto parece negativo, pero es todo lo contrario, ya que de esta forma consiguen “engancharnos” y así van subiendo la audiencia.

Aunque el programa sea muy divertido también tiene algunos aspectos que perfeccionar. El horario de “El foraster” no es apropiado, ya que empieza tarde y la mayoría de veces nos dormimos a la mitad, personalmente creo que deberían cambiarlo y hacer que empezara antes para que pudiéramos disfrutar mejor de todos los capítulos. El hecho de que todos los episodios sean únicos es fantástico, pero de esta forma nos exponemos a que algunos de ellos sean aburridos y se nos hagan un poco pesados. De todos modos, Quim Masferrer realiza un trabajo excelente.

CLEAN OUR PARK!
My name is Marta Roqué Padrosa and I live in Melianta, a little village near Girona. I'm writing because, yesterday I was with my little cousins and we wanted to go to the park which is in front of my house and when we arrived there it was horrible. There was a lot of rubbish on the ground, a lot of dog poops and cigarette butts, the grass was very high and we saw a very big honey comb in the swings.
I think there is one reason for this. I think that people are a bit dirty and they aren't' responsible enough, so people like me, pay the consequences. Perhaps we need more bins and police officers who put fines to the people who do not respect the law.
We must do something about this situation. Maybe we must definitely do something if we want all the children in our village enjoy that park.

UN TOC DE SAL

Acte 1, Escena 1

Al passeig marítim de l’Escala. Al menjador d’un apartament lluminós i que transmet ben estar. Al fons una cuina petitona però molt moderna. A la dreta , un sofà i una butaca de pell, de color clar. A l’esquerre un gran moble de fusta amb un munt d’imatges i records, a més una petita televisió. Ajagut damunt la butaca, un gat de color marró, fent la migdiada. És al vespre, i el dia es va apagant.

(La Júlia i una amiga, la Mariona, assegudes al balcó, contemplen com cada vegada es va fent més fosc. També observen el mar i les onades)

El mar sempre ha estat per mi un espai de llibertat i de felicitat. M'encanta el mar ! Tant és així que aquest hivern he fet un pas decisiu. He llogat un apartament a l'Escala i me n'hi he anat a viure. Sola, completament sola. Treballo de veterinària en una clínica de Torroella de Montgrí i de casa a la feina hi ha encara no un quart d'hora....

El pis és al passeig marítim, en un extrem. I és una meravella perquè a l'hivern no hi viu ningú. Sabeu quin goig que fa, a la tarda, quan el dia es va enfosquint, veure des de la terrassa la immensitat blava i grisosa de les aigües marines ?

Però avui, quan estava mig extasiada observant aquest paisatge tranquil·litzador, he descobert que no estava sola en el bloc d'apartaments...

JÚLIA: Que bonic és el mar! Les onades i el seu soroll transmeten tanta pau i tranquil·litat! Em podria passar hores observant-lo!

MARIONA: Ja ho pots ben dir! És tota una obra d’art!

JÚLIA: La gent passejant, fent esport, coquetejant...És fantàstic!

MARIONA: Ara que parles de coquetejar, aquesta tarda he vist un noi d’uns vint-i-set anys, que entrava al pis de baix. És veí teu?

JÚLIA: (amb cara de sorpresa) Un noi? I de la nostra edat?

MARIONA: Sí, Júlia. Jo crec que està solter i tu també ho estàs...no vols dir que hauries de fer un pas? No et pots passar la vida sola contemplant el mar.

JÚLIA: Sí, ja ho sé però... no n’estic gaire segura.

MARIONA: Mira, si jo fos tu algun dia aniria a casa seva per demanar-li sal o alguna cosa i així el veuria cara a cara.

JÚLIA: No ho tinc gaire clar, però potser m’ho replantejo i li faig alguna visita.

MARIONA: Fes-ho o abans que te n’adonis estarà ocupat! He de marxar que se m’ha fet molt tard però vull que demà em diguis alguna cosa.

(La Mariona s’acomiada de la Júlia i marxa a casa seva. La Júlia sopa i llavors es posa el pijama i se’n va a dormir amb el gat)

Comença un nou dia i la Júlia ha de prendre decisions si no es vol quedar sola tota la vida.

(La Júlia agafa el pot de sal, el buida i se’n va indecisa a casa del veí)

JÚLIA: Hola bon dia, em dic Júlia i visc al pis de damunt teu. Estava preparant l’esmorzar i me adonat de que no tenia sal, que me’n pots donar una mica?

ALBERT: Bon dia. Encanta de conèixre’t, jo em dic Albert. I tant que tinc sal! Ara te’n porto una miqueta.

JÚLIA: Moltes gràcies! Espero que ens tornem a veure.

ALBERT: Espera un moment! Vols entrar i esmorzem junts? Esca no conec a ningú d’aquí i ja que tu has vingut...així en coneixerem més i fins i tot pot ser ens fem amics.

(La Júlia es va mostrar sorpresa i a la vegada contenta, ja que l’Albert li havia agradat molt des del primer moment)

JÚLIA: Bé, si tu vols...d’acord esmorzarem junts.

Els dos joves van esmorzar tranquil·lament i es van anar coneixent de tal manera que inclús va sorgir la “xispa”.

UN ANCIANO MUERE DESNUCADO EN LA CALLE

SE DESMAYÓ AL VER UNA CARRERA ENTRE UNA TORTUGA Y UN CARACOL

Melianta, MR

Los dos animales antes de ser arrestados

Ayer, sábado 10 de enero, un caracol y una tortuga discutían sobre quién de los dos era más rápido y para salir de dudas decidieron realizar una competición. Al final de la misma calle Miguel, un hombre mayor,  estaba cruzando la calzada y cuando vio la velocidad con la que corrían los animales se quedó asombrado y seguidamente se desmayó. Al caer impactó contra el bordillo y murió al acto desnucado. Los hechos tuvieron lugar alrededor de las cuatro de la tarde.

Una vez hubo terminado la carrera y las bestias se dieron cuenta de lo que acababa de suceder huyeron para que no les pudieran arrestar. Una vecina que estaba en su jardín pudo presenciar todo lo ocurrido y lo primero que hizo fue avisar a la policía y a una ambulancia. Seguidamente intentó socorrer el  anciano para ver cómo se encontraba pero él ya había muerto. La tortuga y el caracol fueron arrestados por la policía al final de esa misma calle, no llegaron muy lejos en su huida. Los llevaron a comisaría y una vez ahí les declararon culpables por realizar carreras en una vía pública y causar la muerte de un señor.   

                                  

Ahora mismo los animales se encuentran en prisión. La familia del abuelo está muy debilitada y disgustada por su pérdida. Ana, una niña que pudo presenciar los hechos desde su casa, declaró: “No podía creerme lo que estaba viendo; era algo inimaginable, indescriptible…”

THE FILM: CASTAWAY

I’d like to recommend a film which I watched recently, called Castaway. The director of the film is Robert Zemeckis and the main character is Tom Hanks. That film was released in 2000 and it’s a drama and adventure story.

The film is based on real facts and the setting is near the Pacific ocean, I think on the American coast.The main character is an old man called Chuck. He’s very sentimental, active, practical and so cheerful.

The film is about Chuck. He works a lot, and for different reasons he needs to travel to another country. On the travel they have a plane accident and all the people die except him. After a day he arrives in a desert island and there he spends a lot of years alone. Finally a ship finds him and Chuck returns with his family.

The things I liked most about the film were the reactions of the protagonist, because he is always trying to find solutions to all the disasters. Some of the scenes were memorable because Chuck is very strong, but the style and plot are very simple.

All in all, I really liked the film, and though it has got very sad scenes I wouldn’t change it. It’s a very long film (143 minutes), but it’s very interesting and it has got a very important message.