THE BIG PRESENT

When my grand-father was young, he was a very cheerful person and he loved to meet his friends and make jokes with people. He was always doing silly things like putting cigarettes into the mouth of his neighbors’ donkey, going fishing with his friends…

One day, he was in Banyoles with one of his friends, called Maria. It was the girl’s bithday, so she said:

-         Joan, you should give me presents, because it’s my bithday and I’m a very good person.

-         No problem –said Joan-. Today I’m going to give you lots of presents, but now I have to go and prepare them.

Maria was so happy! While Joan was preparing the surprise, she went to visit one her neighbors.

Joan took a lot things like sweets, lollipops, fruits… and he decided to wrap up all of them with newspaper sheets and then, he hid them in different places like the path that goes to my grandfather’s house or under the trees.

After that, he explained to Maria that he had prepared a little gymkhana of presents and she was very happy.

Then Maria started to unwrap all the different presents and she was so happy because she loved all the things that Joan had wraped before.

Suddenly, she had a very big surprise, when she saw the last present because it was very big and she thought: that present will be spectacular!

Finally, she opened it ant it was… it was… it was a cow shit! Maria got very angry with him while Joan was laughing a lot.

70s

70s

REFUGIADO

Hace un mes que estoy aquí, en Madrid, sin trabajo, sin dinero y solo. Cuando estaba en Marruecos, creía que aquí la calidad de vida era mejor pero ya veo estaba equivocado.

Un día decidí emprender mi viaje con patera hacia España, pero el trayecto fue mal, la policía nos encontró y nos hizo volver a Marruecos. Mi familia no quería que me fuera, estaban convencidos de que si me quedaba un tiempo más encontraría trabajo y la vida me volvería a sonreír, pero yo estaba seguro de que no sería así. Entonces me arriesgué; cogí parte de mis ahorros y subí a una patera. Pero la guardia nos localizó y cuando nos repatriaron ya no podía volver con mis amigos ni familia, porque creerían que soy un fracasado y no me volverían a hablar porque ya me habían avisado, los había perdido a todos, así que decidí vivir en la calle durante un tiempo. El callejón donde vivía estaba muy sucio y olía muy mal, no tenía luz y además compartía suelo con otra gente que como yo, había fracasado en la vida. En una ocasión, me crucé con mi mujer, pero no pude mirarle a los ojos, me había olvidado y me sentía solo, muy solo.

Pasó un tiempo y decidí recoger todo el dinero que me quedaba e intentarlo una vez más. En esta ocasión, casi nos hundimos, pero finalmente conseguimos llegar a España. Cuando vi el país por primera vez, pensé que era muy bonito y que mi vida daría un giro radical. La policía no nos encontró, así que decidimos repartirnos por todo el territorio. Yo me fui a Madrid y en seguida me di cuenta de que aquí la vida tampoco me iría bien, pero decidí luchar.

L’EDUCACIÓ A 25 ANYS VISTA

En un futur, m’agradaria que l’educació hagués evolucionat, però que no patís un canvi radical transformant tots els mètodes d’ensenyança tradicionals, com per exemple els llibres, per avenços tecnològics, ja que això faria que es perdés part de la màgia de l’ensenyament. D’altra banda penso que les noves tecnologies hi seran molt presents i seran les responsables de molts grans canvis. També m’agradaria que els valors que ens transmeten els professors no desapareguessin  i hi hagués tanta comunicació com ara, ja que aquest és un dels aspectes més importants a tenir en compta.

Primerament, penso que en un futur pròxim les pissarres de guix clàssiques s’hauran extingit i substituït per altres de digitals. En segon lloc, crec que els típics llibres de paper tampoc existiran i els alumnes estudiaran i prendran apunts amb els famosos Ipads. Així dons els estudiants només s’hauran de preocupar de tenir les seves tauletes digitals al dia. Així mateix, imagino que no hi haurà tants professors com ara, ja que durant les classes només hauran d’explicar una mica de teoria i durant la resta de l’hora es dedicaran a supervisar el que els alumnes vagin realitzant exercicis amb els seus Ipads i si cal solucionar-los algun dubte. A més a més, crec que hi haurà una nova classe dedicada a la comunicació, ja que amb tanta tecnologia els adolescents estaran més atents al món virtual que al real i de mica en mica aniran descuidant la seva vida exterior; d’aquesta manera es podrà fomentar la vida social dels joves. A més, l’educació serà més estricta que ara, ja que actualment tan sols amb el graduat escolar pots anar a treballar; així doncs penso que en un futur pròxim, sense una carrera universitària i un master no es podrà anar a treballar a enlloc.

En conclusió, a mi m’agradaria que l’ensenyança evolucionés però que seguís més o menys com fins ara, tot i que sé que això no serà així i que l’electrònica farà que les coses canviïn i molt, fins arribar en el punt en que pràcticament ens dominarà.